| QUÈ VOL DIR RISC NATURAL?
L'expressió “risc natural” s'utilitza en contraposició a
risc tecnològic, però no implica que el risc sigui conseqüència
d'un fenomen exclusivament natural o que l'home no tingui
res a veure.
QUÈ ÉS UN RISC?
Risc = Perillositat x Vulnerabilitat
La perillositat és coneguda
en anglés com “hazard” i en francés com “aléa”,
fa referència a la probabilitat que un determinat fenomen natural,
d'una certa extensió, intensitat i durada, amb conseqüències
negatives, es produeixi .
L'anàlisi de períodes de retorn o la
representació de mapes de freqüència és objecte
d'aquesta primera part.
La vulnerabilitat fa referència
a l'impacte del fenomen sobre la societat, i és precisament l'increment
de la vulnerabilitat el que ha portat a un major augment
dels riscos naturals.
La vulnerabilitat comprén des de l'ús
del territori fins a l'estructura dels edificis i construccions, i depén
fortament de la resposta de la població davant el risc.
CONSEQÜÈNCIE S
Els danys produïts pels riscos naturals poden
ser:
-
Directes (persones, béns, agricultura i ramaderia, infraestructures,
patrimoni cultural,...)
-
Indirectes (interrupció d'obres i de sistemes de producció,
disminució del
turisme,…)
Els mapes de risc s'elaboren establint uns criteris
numèrics per a estimar objectivament la vulnerabilitat i la perillositat .
El risc a un punt o a una zona es determina a partir
dels valors anteriors, encara que no necessàriament es calcula
com a producte de tots dos .
Recentment s'ha plantejat per al càlcul del
risc la introducció de la resposta de la població davant
el risc. Es considera que quant millor sigui aquesta resposta, menor
serà el risc. És per això que, a algunes regions,
aquesta resposta s'avalua mitjançant un criteri numèric
i posteriorment es resta el seu valor al producte de perillositat
per vulnerabilitat :
Risc = [Perillositat x Vulnerabilitat] – Capacitat
de resposta
DESCRIPCIÓ DELS RISCOS, TIPOLOGIA
Classificació dels Riscos
Els riscos naturals es poden classificar de la següent
manera:
-
Meteorològics/climàtics
-
Geofísics
-
Biològics
-
Antropogènics
-
Mixtos
Gran part dels riscos naturals estan fortament vinculats
a les condicions atmosfèriques .
- Riscos en què la perillositat està exclusivament
vinculada a les condicions meteorològiques o climàtiques:
- Temporals de vent
- Onades d'aire fred o de calor
- Tornados i huracans
- Pedra
- Nevades extraordinàries
- Tempestes elèctriques.
- A un segon lloc es trobarien aquells en què intervenen
altres factors, ja siguin naturals o antròpics:
- Allaus (geologia-meteorologia)
- Inundacions (meteorologia-hidrologia)
- Lliscaments de vessant vinculats,
en alguns casos, a la pluja (meteorologia-geologia).
- Grans incendis forestals
- Sequeres.
- I, finalment, aquells riscos naturals
d'origen no atmosfèric però que produeixen
un impacte important a l'atmosfera :
- Erupcions volcàniques
- Les situacions de forta contaminació atmosfèrica
(no natural),…, aquestes es trobarien a la
frontera entre riscos tecnològics i
naturals .
Entre els riscos d'origen geofísic cal destacar :
Alguns d'aquests es troben relacionats amb desencadenants
d'origen meteorològic o antropogènic .
Finalment, entre els riscos d'origen biològic
cal destacar:
GESTIÓ DELS RISCOS NATURALS - METODOLOGIA
I PROCEDIMENTS D'ANÀLISI DELS RISCOS
Dins de la cadena d'actuacions davant els riscos naturals
s'han de conéixer, de forma genèrica, les mesures de prevenció,
tant estructurals com no estructurals; el paper de la predicció a
curt, mig i llarg termini; els agents implicats als sistemes d'alerta;
la necessària educació del comportament davant el risc;
així com alguns aspectes relatius a la legislació i sistemes
d'assegurances en relació amb els riscos naturals. Tot això es
pot emmarcar dins les conclusions de la Dècada Internacional
per a la Mitigació de les Catàstrofes Naturals (DIPCN,
1990-1999), entre les quals cal fer especial incidència en la
necessària avaluació de la perillositat, vulnerabilitat
i cartografia del risc.
CADENA D'ACTUACIONS
Prevenció i Predicció
La prevenció contempla totes
les mesures realitzades amb anticipació a fi de pal·liar,
disminuir o evitar els danys produïts com a conseqüència
del desencadenament del risc en qüestió. Es tracta, doncs,
de mesures realitzades a llarg termini en funció dels riscos
dominants i que en general contemplen l'adequada gestió del territori
en funció del mapa de riscos així com actuacions de caràcter
estructural (obres d'enginyeria, millores arquitectòniques, etc.),
o no-estructural (legislació i normatives sobre els usos del
sòl en zones de risc, etc.).
Normalment, davant el perill d'inundacions, la societat
ha actuat de tres maneres. Les societats primitives i preindustrials,
optaven per viure, en general, en harmonia amb el territori, respectant
les zones més inundables i fugint ràpidament cap a punts
més alts quan les campanes, per exemple, donaven el toc d'inundació.
A això s'afegien mesures de caràcter màgic o espiritual
com el rés als déus, o, ja més endavant, oracions
i rogatives. Les mesures estructurals eren mínimes i molt locals.
Amb el creixement de la població i la revolució preindustrial,
que al nostre cas s'endugué les fàbriques al costat dels
rius, es començaren a prendre mesures estructurals, a les quals
influí molt l'exemple d'actuació sobre el Mississipi iniciat
pels nord-americans.
La solució mitjançant mesures estructurals
ha dominat fins als nostres dies, animada en gran part per una societat
que demana, per a aquest tema, el risc zero, encara que sense modificar
els seus hàbits i conscient de la gran especulació que
hi ha del terreny.
Als últims anys -i tal com ja manifesten les
conclusions de la Dècada Internacional per a la Mitigació dels
Desastres Naturals- s'ha iniciat una línia que apunta a l'acceptació de
la convivència amb el risc a través d'un equilibri entre
les mesures estructurals i les no estructurals, més respectuoses
amb el medi.
Com a exemple, a banda de les solucions legislatives
o la creació de determinats organismes, dins les solucions cercades
per a intentar disminuir les inundacions s'han desenvolupat dos tipus
bàsics de projectes: els que feien referència a la modificació i/o
intent de millora global de la xarxa hidrogràfica i els que es
basaven en la realització d'estudis de solucions individuals
per a cadascun dels rius. Entre aquestes actuacions cal destacar, a
més de la construcció d'embassaments, la idea de desviar
els principals rius que travessen les ciutats portant-los fora del nucli
urbà, solució practicada, per exemple, a la ciutat de
València, o els projectes de rectificació mitjançant la
construcció de murs de contenció o la canalització de
trams dels rius. Als últims cent anys s'han fet nombroses actuacions
d'aquest tipus, principalment motivades per la resposta immediata a
una inundació prèvia, més que a un pla director
de caràcter preventiu.
La predicció es refereix a
l'anticipació del fenomen amb una major o menor antelació,
cosa que dependrà del tipus de fenomen, tot i que a alguns casos
aquesta tan sols es pot realitzar amb poques hores d'antelació i
difícilment es pot determinar el lloc d'afectació (cas
d'una riuada sobtada, per exemple) Hi ha fenòmens per als quals
ni tan sols és possible realitzar una predicció (terratrémols).
En altres casos, l'única cosa que es pot anticipar és
si les condicions ambientals seran favorables per al seu potencial desencadenament
a aquells llocs en què existeixi un cert risc (allaus, lliscaments).
La predicció es troba limitada, no sols pel
coneixement dels factors que intervenen en la manifestació del
propi risc, sinó també per les limitacions que afecten
a les pròpies tècniques de predicció, necessitant-se
en tots els casos una millora continuada en què s'integren les últimes
tecnologies.
En conclusió:
La prevenció es refereix a una planificació per
a un futur no necessàriament immediat, dins dels límits
de sostenibilitat, tot i generant mesures que han de
tenir una durada prolongada en anys, és a dir, amb un cert caràcter
estàtic
en contraposició a la predicció, més dinàmica
i que genera informació i resultats en permanent actualització.
Intervenció immediata
L'actuació immediata es refereix a la gestió del
risc una vegada desencadenat (tasques de seguiment del
fenomen, de salvament, evacuació, coordinació dels cossos
implicats com poden ser bombers o serveis de Protecció Civil,
etc.).
Aquesta tasca està desenvolupada normalment
per un únic organisme rector o bé pels organismes regionals
o municipals més vinculats a les zones afectades, o bé per
la combinació de totes dues possibilitats.
Prevenció, predicció i gestió immediata
no són aspectes desvinculats entre si. Una bona gestió exigeix
una bona predicció, posant en joc mesures desenvolupades a la
part de prevenció, com pot ser el cas d'algunes mesures estructurals
o de l'ocupació racional del territori en relació amb
el risc, factor que influirà sobre les tasques de salvament.
Com a conseqüència d'aquesta vinculació, en algunes
circumstàncies es considera la prevenció, predicció i
els sistemes d'actuació i alerta, tal com s'han definit prèviament,
formant part d'una única denominació. D'aquesta forma
tota la cadena d'actuacions queda agrupada sota el nom
de “prevenció” perquè al
cap i a la fi del que es tracta és de disminuir els possibles
danys provocats per la materialització del risc natural en qüestió.
Diagnosi post-mortem
És l'estudi dels episodis una volta han succeït,
a fi de millorar el coneixement dels factors implicats. En general
es realitza en l'àmbit de la investigació de centres
especialitzats o universitaris. No obstant això, podríem
incloure ací els estudis de retorn d'experiència, als
quals solen implicar-se tant tècnics com científics,
i l'objectiu dels quals és analitzar la gestió integral
d'un desastre ja succeït, des de com funcionaren els sistemes
de previsió i alerta fins a l'avaluació dels danys
produïts. L'objectiu és millorar les actuacions futures
aprenent de les experiències positives i negatives, actuacions
que en un moment donat poden conduir a noves legislacions. Com a
exemple cal destacar l'estudi i mobilització generada a conseqüència
de les inundacions en el Gard en setembre de 2002, conclòs
en setembre de 2003
Educació del comportament davant el
risc
Tots aquests passos, impliquen diferents actors, però avui
en dia es considera que és la societat en conjunt i els individus
que la componen, els principals interlocutors davant el risc. Això implica
una necessària conscienciació i educació de
la població, cada vegada més allunyada del coneixement
del territori on s'estableix i, al contrari, més exigent amb
la minimització d'aquests riscos.
Aquesta educació davant el risc és objecte
d'una especial preocupació per part de la comunitat internacional
i, en particular, de la comunitat europea, com demostren els tipus de
projectes europeus aprovats a aquest àmbit per part de la DGXII
i DGXI de la UE, així com els objectius dels projectes Interreg
relacionats amb els riscos naturals, com pot ser el propi
RINAMED.
IMPORTÀNCIA DELS RISCOS NATURALS
Conclusions de la Dècada Internacional per
a la Mitigació de les Catàstrofes Naturals
La dècada compresa entre 1990 i 1999 va ser
coneguda a nivell mundial com la “ International Decade for Natural
Disaster Reduction (IDNDR)” o “Dècada Internacional per la Prevenció de
les Catàstrofes Naturals (DIPCN)”, amb Secretariat en Ginebra.
A aquest marc s'organitzaren al llarg de tot el període diverses
conferències i congressos al voltant del món, els fruits
dels quals encara s'estan recollint. Entre aquests congressos finals,
amb generació de conclusions i recomanacions, cal destacar el
celebrat entre el 12 i 14 d'abril de 1999, en Grenoble, “ Risques naturels
en montagne: Conférence internationale sud els risques naturels
en montagne”, al qual participaren 250 persones originàries de
diferents països, principalment europeus. A més, s‘emprengueren
altres accions com la creació de grups d'experts en desastres
naturals dins de diferents societats (com la “European Geophysical Society” o
la International Association of Hydrological Sciences) o institucions;
o la consideració en un lloc rellevant del problema dins el nou
informe de l'IPCC (International Pannel of Climatic Change) o als nous
objectius del World Climate Project-Water, ambdues accions desenvolupades
sota l'auspici de l'ONU, la UNESCO i l'OMM entre altres, i amb propostes
i resolucions concretes dirigides als governs i a la societat .
A la Conferència Internacional sobre els Riscos
Naturals en Muntanya, celebrada en Grenoble, es presentaren gran part
de les polítiques d'actuació europea davant el risc d'inundacions,
on França i Itàlia jugaren un paper important. De fet
el congrés va ser organitzat pel “Pôle grenoblois” sota
els auspicis de l'ONU, el “Ministère de l'Aménagement
du Territoire et de l'Environnement”, el “Ministère de l'Education
Nationale, de li Recherche et de la Technologie” i la “Plateforme Nationale
Dangers Naturels de la Suissa”, entre altres. El “Pôle grenoblois” nasqué en
1988 sota la iniciativa de la "Isère, Département
pilote", emesa pel “Conseil Général de l'Isère”,
el “Ministère de l'Environnement” i la “Délégation
aux risques majeurs”, i sostinguda per la “Délégation à l'Aménagment
du Territoire” (DATAR), que actualment pertany al “Ministère
de l'Aménagment du Territoire et de l'Environnement” .
La comunitat internacional reconeix la necessitat
de millorar :
-
la comprensió dels processos físics
vinculats amb els diversos riscos naturals
-
l'anàlisi del seu impacte sobre les
construccions i la seva vulnerabilitat
-
la definició de mesures de protecció òptimes
que inclouen els sistemes ràpids d'alerta
-
l'harmonització de la cartografia de
riscos
-
l'estima de la intensitat dels fenòmens, dels llindars
d'alerta i dels períodes de retorn
-
la insuficiència de les eines necessàries per
a poder avaluar íntegrament el risc i establir els procediments
per a la seva reducció
- la necessària implicació de tots els actors socials
en la mitigació del risc
Creixement dels danys produïts pels riscos
naturals
A nivell europeu,
i Catalunya no és l'excepció, es fa palés un
creixement significatiu dels danys produïts pels fenòmens
naturals a les últimes dècades, atribuït sense
provada justificació al canvi climàtic. Hi ha altres
raons que s'han de tenir en compte:
-
l'augment del nivell de vida
-
la concentració de la població
-
infraestructures i béns en llocs privilegiats des d'un
punt de vista econòmic o lúdic, però amb existència
de risc d'inundació
-
creixement de la mobilitat per carretera o tren
-
desarrelament per part de la població de les característiques
naturals dels llocs en què habiten o s'instal·len i
dels seus riscos
- manca de conscienciació i educació davant el risc
d'inundacions amb les conseqüents actuacions incorrectes o imprudents
Así pues, un desarrollo eficaz de la prevención
y de las estrategias de atenuación exige conocer las verdaderas
razones de este aumento del riesgo. |