| DEFINICIONS Inundación (es.), inondation (fr.), alluvione (it.), flood (en.) Submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l'aportació inusual i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua superior a la que pot drenar la llera del riu. DEFINICIONS VINCULADES Avinguda Augment inusual del cabal a una llera. Llera El llit o llera d'un corrent continu o discontinu és el terreny cobert per les aigües en la màxima crescuda ordinària, definides aquestes segons la Llei d'Aigües. Pluja Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre superior a 0,5 mm. Intensitat de pluja Pluja arreplegada en un determinat interval de temps o, que de mantindre's amb el mateix ritme de precipitació que en un moment donat, s'arreplegaria en aquest interval de temps. Cabal Volum d'aigua per unitat de temps que circula per un corrent. Plovisqueig Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm. Xàfec o ruixat de pluja Pluja de curta duració i amb una gran intensitat (quantitat de pluja caiguda en un espai de temps determinat) amb intervals de cels clars. Aiguat Pluja abundant que produeix creixements sobtats de cabali, potencialment, inundacions. Escolament directe És la porció de pluja que no és interceptada, detinguda, evaporada o infiltrada i que flueix sobre les vessants. En realitat l’escolament directe, la infiltració i els emmagatzematges al sòl són interactius entre si. Per aquest motiu s'ha d’anar en compte a l’hora de seleccionar el model adequat per a cada cas.
CARACTERÍSTIQUES TIPOLOGIA a) Les inundacions es poden classificar segons l'origen n
b) Classificació integral de les inundacions produïdes per pluja
c) Atenent a l'impacte de la crescuda dels rius. Aquesta classificació és útil principalment per a integrar estudis d'inundacions històriques a escala secular. La pèrdua de vides humanes es troba molt vinculada al tipus de resposta de la població, tant individual com social que ha anat evolucionant al llarg del temps. Per tant, el nombre de víctimes no es pot considerar com un indicador objectiu de l'abast del desbordament.
Les zones inundables són aquelles zones normalment seques que queden submergides temporalment, com a conseqüència d'una aportació inusual d'aigua superior a la que és habitual a la zona. A Espanya, ho són aquells territoris que limiten amb les lleres dels rius, torrents, rieres, llacs o aigües continentals que poden ser afectades per avingudes amb un període de retorn de fins 500 anys o que poden embassar-se per falta de drenatge, i aquelles zones urbanes que per la insuficiència del sistema de clavegueram es pugui produir una acumulació d'aigua a causa de pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys. (Protecció Civil, Espanya) CAUSES I FACTORS AGREUJANTS
Com s'ha indicat en explicar la classificació de les inundacions segons el seu origen, a les inundacions per pluja és necessari tenir en compte que bé poden ser inundacions “in situ”, bé per desbordament de rius com a conseqüència d'un augment del seu cabal a causa de la pluja. Les primeres dependran fortament de l'estat de la xarxa de drenatge i de la presència d’infraestructures fàcilment susceptibles de ser inundades, com soterranis o passos subterranis. Les segones depenen del tipus i distribució de la pluja, de la grandària, orografia, vegetació i tipus de sòl de la conca, i del propi riu, incloses les obres hidràuliques sobre el mateix (embassaments, canalitzacions,…). També influeixen les condicions d'humitat del terreny, que usualment depenen de que hagi plogut o no els dies anteriors. Una gran part d'aquests factors han de ser considerats en el càlcul que permet la transformació de pluja a cabal, i que serà fonamental a l'hora de donar avisos d'alerta. L'impacte del desbordament dependrà de l'ús del territori pròxim al riu, sent major com més vulnerables siguin les infraestructures existents (tant “continent” com “contingut”) i més pròximes al riu es trobin. Així mateix ha de considerar-se el transport sòlid que arrossegui el riu, ja sigui natural (terres, arbres, pedres,…) o antropogènic (cotxes, contenidors de fem,…) i que pot tenir efectes més destructors que la pròpia velocitat de l'aigua.
Per tot això hi ha factors que agreugen les inundacions: *Una infiltració pobre del terreny, és a dir, que l'aigua té dificultat per a ser absorbida pel terreny, i aquesta s'acumula. La mala infiltració del terrenypot ser deguda a diferents factors com per exemple que ja estigui saturat, l'ús del sòl o el tipus de sòl,…… *Una situació meteorològica adversa, com per exemple, que el vent dificulti el desaigüe dels rius cap al mar, per una pluja intensa en un curt espai de temps, la fusió de neus o per un període de pluges llarg. *Un mal funcionament de les infraestructures hidràuliques, com els embassaments o les xarxes de drenatge. *Edificacions o actuacions urbanístiques d'un altre tipus prop de rius o llocs on, a alguna ocasió, pugui circular aigua.
MESURAMENT I AVALUACIÓ La precipitació es mesura en volum d'aigua precipitada per unitat d'àrea, generalment litres per metre quadrat (l/m2), unitat també coneguda com a mil·límetre de pluja (mm), jaque l'altura a la qual arriba un litre d'aigua en un recipient amb la base d'un metre quadrat és d'un mil·límetre. Es coneix com a intensitat de precipitació o intensitat de pluja, la quantitat de precipitació arreplegada per unitat de temps. Normalment la unitat de temps és l'hora (per tant el mm/h) encara que a vegades també es pot parlar de mm/min. Per a mesurar la precipitació es fan servir els pluviòmetres. És una proveta graduada on es fan les lectures directament en mil·límetres. Al pluviògraf es registra gràficament i contínuament la pluja que cau. Una altra eina per a mesurar la precipitació és un pluviòmetre automàtic de balancí. A aquest cada bolcat equival a una quantitat determinada i allò que es mesura és el nombre de bolcats en un espai de temps determinat. Aquests aparells de mesura se situen a les estacions meteorològiques. En relació a l'aigua que circula pels rius, el cabal es mesura usualment en m3/s, encara que quan no es disposa d'aquest valor se sol proporcionar l'altura d'aigua dins de la llera del riu, la qual cosa es mesura en metres. Tant el cabal com l'altura es mesuren en les estacions d'aforament, que es troben en determinats punts al costat del riu. Són menys freqüents que els pluviòmetres i d'ací la necessitat d'avaluar el cabal a partir de la pluja.
EXEMPLES I CASOS REALS D'INUNDACIONS
MESURES PREVENTIVES
CARTOGRAFIA Per estudiar el risc d'inundació s'ha de tenir en compte informació relativa a:
En el cas particular d'Espanya, les diferents comunitats autònomes han de disposar d'una cartografia del risc potencial d'inundacions en la comunitat en qüestió. En aquest mapa les zones potencialment inundables estan ordenades segons la probabilitat d'inundació i la seva magnitud. El risc s'estableix en funció del perill d'inundacions (probabilitat que es produeixi una inundació d'un determinat tipus en un determinat territori) i de la vulnerabilitat (funció del nombre de possibles víctimes i/o danys materials que es puguin produir per la inundació). A l'anàlisi del risc d'inundació es considera la població potencialment afectada, els elements, edificis, instal·lacions, valoració d’infraestructures i elements naturals o mediambientals situats a la zona de perill, serveis imprescindibles per a la població o que dificultin greument les actuacions dels serveis d'emergència, i els efectes dels possibles fenòmens geològics associats, tals com esllavissades de vessant. Els punts conflictius són aquells en què a conseqüència de les modificacions antròpiques en elmedi natural o a causa de la pròpia geomorfologia del terreny, poden produir-se situacions que agreugen de forma substancial els riscos o els efectes de la inundació, a elles o al seu entorn. Al cas de Catalunya i segons el pla INUNCAT es poden diferenciar els següents tipus de zones:
Les zones afectades per qualsevol tipus d'inundació es classifiquen en zones A, B o C que són respectivament: zones de risc alt, mig i baix.
LLINDARS D'ALERTA Els llindars d'alerta depenen del país i de la regió sobre la qual s'executen. LLINDARS PER A LA PLUJA Atès que les característiques definitòries de les pluges són la intensitat, la duració i l'extensió, en general es consideren els llindars per a dos tipus de pluges: les precipitacions arreplegades en una hora (en algunes regions, per a mitja hora) per a les pluges intenses, i les arreplegades en dotze o 24 hores per a les pluges persistents i, generalment, extenses. Al cas d'Espanya, i segons l'Institut Nacional de Meteorologia, per a les pluges persistents el llindar per a un període de 12 hores serà:
Aquests llindars poden canviar als plans propis de cada comunitat. Al cas de Catalunya, el propi INM estableix els llindars d'avís següents:
A la mateixa comunitat autònoma, el Servei de Meteorologia de Catalunya considera aquests llindars. Es consideren dos nivells d'alerta segons el llindar superat. Un avís serà de nivell 1 quan es prevegi superar el primer llindar per al meteor i serà de nivell 2 quan es prevegi superar el segon llindar, la qual cosa el converteix en un avís de situació meteorològica d'alt risc. Els llindars són els següents:
MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT LESINUNDACIONS Després de parlar de l'estudi i zonificació del risc cal parlar de com es pot prevenir. Per a minimitzar els efectes de les inundacions s'han de prendre mesures de prevenció. Es pot distingir entre mesures que intenten modificar el medi natural (mesures estructurals, com seria la construcció d'un embassament o la canalització d'un riu) i les que persegueixen modificar el comportament de la població (mesures no estructurals, com la regulació de l'ocupació humana als espais inundables) La construcció d'obres d’infraestructura hidràulica és la forma d'adaptació més freqüent. Consisteix en la construcció d'estructures pensades per a mantenir o emmagatzemar els cabals extraordinaris dins d'uns límits que no suposen un perill per a la població, les infraestructures i els béns. Dins les diferents modalitats d'obres hidràuliques de defensa destaquen la construcció de dics, terraplens, murs de contenció, la canalització de la llera del riu, la desviació del curs fluvial i, per damunt de totes, la construcció de preses i embassaments artificials. Tot i que són eficaces, aquestes obres no proporcionen una protecció absoluta. A més, amb les obres ha crescut entre la població un sentiment de seguretat, la qual cosa ha fet que augmenti l'ocupació i ús dels perímetres inundables. Per aquesta raó, en cas de produir-se una inundació, aquesta sovint té unes conseqüències molt més catastròfiques que abans. Una altra mesura contra les inundacions es refereix a les actuacions de correcció hidrologico-forestal, que persegueixen la restauració forestal i el tractament dels sòls com a mitjà de control de la infiltració als episodis de precipitacions extraordinàries. Una tercera mesura és la regulació dels usos del sòl als sectors inundables. S'intenta, amb aquesta, reduir la concentració de persones, activitats i béns en aquestes àrees. L'èxit d'aquesta mesura, no obstant, depèn del plantejament territorial i urbanístic i la voluntat política per a dur-la a terme. Una última mesura són les modificacions als edificis. Aquestes poden ser estructurals o no estructurals. Les modificacions estructurals a les vivendes i edificis tenen per objectiu adequar el medi construït al risc d'inundació. Pot ser l'elevació de la planta dels edificis, eliminar les vies de penetració de l'aigua o, obrir les portes i finestres per facilitar l'evacuació de béns i persones. Les modificacions no estructurals al medi construït són mesures d'adaptació senzilla però eficient. Ho són, per exemple, la impermeabilització de béns potencialment exposats a l'aigua, la instal·lació de dispositius que evitin l'entrada d'aigua dins de les cases o simplement canviar de lloc els objectes de valor perquè no es facin malbé amb l'aigua. Finalment, la millora de la informació meteorològica i hidrològica facilita el temps de resposta de les poblacions afectades.
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ (Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
* Conegui el risc d'inundacions de la zona * Mantingui nets els voltants de casa seva de fullaraca, branques o objectes que puguin ser arrossegats per l'aigua per evitar la seva acumulació * Revisi periòdicament, l'estat de la casa, en especial dels desaigües, això evitarà o farà menors els efectes d'una inundació dins de casa seva * No aparqui el cotxe en rieres seques ja que una riuada se'l pot endur ** No acampi prop del riu o en rieres seques perquè podria ser sorprès per una crescuda sobtada de l'aigua o per una riuada * No construeixi la casa a una zona on hi hagi el risc d'inundacions * Tingui preparat un ‘kit’ d'emergència que contingui les següents coses:
MESURES D'ACTUACIÓ DURANT L'EPISODI RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ (Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria) * Mantingui's informat/da
SI ÉS A CASA * Si s'inunda la casa, desconnecti l'electricitat, llevi el gas i abandoni els pisos baixos. * No abandoni la seva casa a no ser que estigui corrent un gran perill o que li ho indiquin les autoritats * Tapi, si existeix, l'espai de la porta del carrer amb el sòl amb una tovalla o draps per evitar que es fiqui l’aigua * Posi fora de perill els animals * Col·loqui els electrodomèstics damunt dels armaris o al pis superior * Protegeixi els productes tòxics per evitar el seu vessament * Si s'inunda la casa pugi als pisos superiors i demani auxili des de la finestra
SI ÉS A L'EXTERIOR * Eviti viatjar amb cotxe. * Si és al camp, allunyi’s de les zones on circuli l'aigua, dirigint-se als punts alts de la zona * Vagi atent als cables caiguts o el despreniment de roques * Si no pot evitar estar al carrer posi’s calçat fort * Porti amb vostè un bastó o el mànec d'una escombra i roba visible, una llanterna,… tot allò que faciliti la seva localització |
