INCENDIS FORESTALS

DEFINICIONS

És el fenomen que es produeix quan s'aplica prou calor a un combustible vegetal situat en terreny forestal, la crema del qual no estava prevista, produint la seva combustió i obligant a la seva extinció pel risc que suposa per a persones, béns, drets i/o qualitat del medi ambient.

 

CARACTERÍSTIQUES

El foc és un procés químic. Es produeix quan s'aplica una font de calor a una substància combustible. Perquè es realitze la combustió és necessària la presència d'oxigen que combinat amb els gasos que desprén el combustible i el suficient nivell d'energia produirà llum i calor.

En el cas dels incendis forestals el foc és una reacció exotèrmica que es mantindrà una vegada iniciada fins que no varien les condicions mentre troba combustible. El combustible és la massa vegetal del bosc i l'oxigen no faltarà mai.

En resum, perquè es produeixi un incendi és necessari que coincideixin tres factors: focus de calor inicial, aire i combustible. La calor que genere el propi foc el mantindrà viu. Per això les tècniques antiincendis van destinades a eliminar un d'ells.

Un incendi forestal es produeix quan el foc es propaga sense control sobre el terreny forestal, i afecta a la vegetació que no estava destinada a cremar-se.

A un bosc ens trobem amb diferents tipus de combustibles. Segons el tipus de combustible la reacció pot ser més violenta i espontània a temperatura ambient:

  • Combustibles vius : plantes vives amb un contingut hídric elevat que depén de les pluges i sequeres, espècie vegetal, tipus de sòl, exposició...

  • Combustibles morts :

    lleugers : fàcilment inflamables i de ràpida propagació i que s'assequen fàcilment. (herbes, fullaraca, branques primes i seques, matoll lleuger,…)

    pesats : que s'assequen molt lentament, per la qual cosa, s'encenen fàcilment després de llargues sequeres (troncs, branques gruixudes, soques i arrels).

La inflamabilitat de la matèria vegetal també ve determinada per la composició química (presència de resines o substàncies aromàtiques), però sobretot pel contingut hídric.

 

TIPOLOGIA

Es diferencien diversos tipus d'incendis segons la seva localització dins del bosc:

  • Incendi superficial : crema herbes, matolls i restes vegetals sobre el sòl i els troncs que troba al seu pas. És el més freqüent.

  • Incendi de capçada : crema les capçades dels arbres. És necessari que l'estrat arbori sigui prou dens, acompanyat de vents importants o pendents molt pronunciats.

  • Incendi subterrani : crema la capa de matèria orgànica acumulada al sòl i les arrels que s'hi troben. Són poc freqüents.

CAUSES I FACTORS AGREUJANTS

 

El creixement d'un incendi forestal es produeix amb un mecanisme complex de propagació. És a dir, un arbre pot cremar-se aïlladament de forma que el foc quedi estancat, o pot fer que encengui el del costat, i llavors, l'incendi creixi. Els factors que modulen l'inici i propagació són:

  • Combustible: com ja s'ha comentat, segons el tipus de vegetació i el seu grau d'humitat, és més o menys fàcil que s'encengui. A més, la quantitat i la continuïtat (tant vertical com horitzontal) afavoreixen el creixement de l'incendi.

  • Relleu: el foc es propaga millor de baix cap amunt (millor com més pendent), millor en vessants més exposades a la radiació solar (solanes) que no a les ombries. També pot veure's afavorit per determinades morfologies que afavoreixen vents concèntrics (com en congostos o barrancs).

  • Meteorologia: en funció del vent (si és intens i constant), la temperatura (si és alta) i la humitat ambiental (si és baixa) el foc es propaga més fàcilment. La radiació solar exerceix també un important paper, tant a l'inici com a la seva propagació.

D'altra banda, el propi foc, a mesura que es va fent gran, és capaç de modificar la meteorologia del seu entorn, i per tant, afavorir-se encara més el seu desenvolupament.

L'inici d'un foc pot produir-se per diverses causes:

  • Natural: llamps, vulcanisme, caiguda de meteorits… L'únic important al nostre país és el llamp. Cal afegir que determinades situacions meteorològiques sostingudes afavoreixen l'inici i desenvolupament dels grans incendis forestals així com la distribució dels mateixos (veure annex II).
  • Antròpic:

    • Intencionat: sovint a causa de problemes socials, psíquics,…

    • Negligència: per exemple tirar puntes de cigarret al costat de la carretera.

    • Accidents: accidents de vehicles, caiguda d'aeronaus,……

    • Altres: espurnes de línies elèctriques, trossos de vidre que fan de lupa, focs controlats que s'escapen,…
  • Desconegut: magrat l'esforç en la investigació de causes, un important percentatge de focs són d'origen desconegut.

 

 

MESURAMENT I AVALUACIÓ

Un incendi forestal es desenvolupa a partir d'un front d'avanç , que és com una línia irregular però contínua que es desplaça cap al davant i va cremant a mesura que troba combustible. Davant d'aquest front hi ha un altre front que és el front de dessecament , aquest és invisible, les seves altes temperatures assequen els vegetals i els maten preparant-los per a la crema. Les dimensions d'aquest front així com de la zona que ha estat cremada permeten avaluar la magnitud de l'incendi.

La intensitat d'un incendi es refereix a la temperatura que s'assoleix durant l'incendi i la velocitat amb què es propaga. La capacitat destructiva de l'incendi augmenta amb la temperatura i disminueix amb la velocitat de propagació.

 

MESURES PREVENTIVES

CARTOGRAFIA

A manera preventiva periòdicament es defineix un mapa amb les zones de major risc d'incendis per a un període de temps determinat, per a la qual cosa s'observa la quantitat de pluja caiguda, el combustible que pugui haver-hi, el vent, la temperatura,…

Igualment, a l'època de risc d'incendis es confecciona diàriament un mapa amb el risc potencial de cada dia. Aquest mapa es basa en una formulació que té en compte tant els factors meteorològics com l'estat de la vegetació. La informació meteorològica s'obté a partir de les estacions meteorològiques, en tant que la relativa a la vegetació es basa en mostres del terreny que s'arrepleguen i analitzen a intervals de 15-30 dies. Tot i que a alguns llocs és encara usual treballar amb la informació procedent d'estacions meteorològiques manuals, avui en dia és preferible treballar en base a estacions automàtiques que envien la seua informació periòdicament (normalment, cada hora, encara que en fase d'alerta la freqüència pot augmentar)

De la mateixa manera que en qualsevol altre risc, hi ha zones més vulnerables que altres, tant per la presència de determinats tipus de massa forestal, més ignífugs, com per la proximitat a zones poblades o de trànsit freqüent. Altres factors, com la presència de la via fèrria o del cablejat elèctric, també es tenen en compte. Tota aquesta informació s'inclou, normalment, en un Sistema d'Informació Geogràfica.

Als plans, com és el cas de l'INFOCAT ( Pla de Protecció Civil d'Emergències per incendis forestals a Catalunya) la cartografia és una eina de treball necessària tant per a les actuacions operatives en temps real com per a les tasques preventives (com són el millor coneixement del territori, l'anàlisi del risc, la identificació de zones d'especial incidència i la predicció a curt termini del perill d'incendis).

Per a gestionar la cartografia i la informació associada s'utilitzen els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG). (Més informació a l'annex I)

MESURES DE PREVENCIÓ CONTRA ELS INCENDIS

  • Mesures preventives dirigides específicament a evitar incendis com la neteja del sotabosc, la introducció d'herbívors, creació de tallafocs,...

  • Mesures destinades a disminuir el risc d'incendi (vigilància, control d'usos perillosos, informació, …)

  • Mesures de caràcter administratiu com la regulació de crema de restes vegetals o recomanacions urbanístiques.

  • Gestió i manteniment d'infraestructures i equips per a la lluita contra els incendis.

No obstant això, una correcta gestió forestal és la principal mesura i la més important.

VIGILÀNCIA

Per a detectar focus d'incendis i poder actuar ràpidament hi ha punts de vigilància. Els punts de vigilància són llocs estratègicament situats. La xarxa d'aquests punts prioritza les zones amb un major risc d'incendi, les quals tenen major densitat de punts d'observació. Cada torre de vigilància cobreix una zona que s'encavalca amb la de la torre més pròxima, de manera que una columna de foc pugui ser detectada per un mínim de dues torres. Aquest sistema està complementat per punts de vigilància mòbil terrestre i vigilància aèria (avions i helicòpters).

 

RECOMANACIONS PER A LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Protecció Civil Catalunya, Ministère de l'Aménagement du Territoire et de l'Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

* No tiri mistos o cigarrets al bosc ni quan vagi caminant ni quan vagi amb cotxe.

* No deixi ampolles o objectes de vidre al bosc.

* Encengui foc només en llocs on estigui permés, sempre vigilant que quedi ben apagat. Està prohibit encendre foc en zones que estiguin a menys de 500 m d'una zona forestal.

* Si va a menjar al bosc, han de ser entrepans o plats freds. En cas contrari, faci servir les àrees recreatives que tinguin barbacoes d'obra.

* A èpoques de màxim risc d'incendi eviti endinsar-se'n al bosc.

* Si viu a una casa amb jardí mantingui el jardí net i no acumuli material vegetal.

* No cremi restolls el dia en què el risc d'incendis és més elevat. Demani permís per a realitzar activitats que impliquin l'ús de foc: crema de restolls,…

* No cremi el fem de les parcel·les de les urbanitzacions. Es pot fer compost o tirar-lo als contenidors d'arreplegada de fems.

* No encengui focs artificials ni llenci coets en zones de perill; encara que sigui en un camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot, a urbanitzacions envoltades de bosc.

* No deixi mai fem ni restes al bosc ja que, a més d'embrutar-lo, poden ser origen d'un incendi. Faci servir els serveis d'arreplegada i els contenidors adequats.

 

MESURES DE PREVENCIÓ EN ZONES FORESTALS URBANITZADES (URBANITZACIONS)

És important que es tinguin en compte les següents recomanacions com a prevenció a les urbanitzacions:

  • Un bon disseny i uns materials de construcció adequats.

  • Una xarxa viària en bon estat i ben senyalitzada.

  • L'existència d'espais protegits i un pla d'emergència conegut i assajat per tots.

  • Fer neteges periòdicament.

 

* Mantenir els vials, les zones d'accés i les cunetes netes de vegetació seca i morta.

* Els carrers, les cases i les vies d'accés han d'estar ben senyalitzades per a facilitar la identificació i la localització en cas de sinistre.

* Senyalitzar els punts d'aigua disponibles (piscines, basses, connexions d'aigua...).

* Disposar d'una xarxa de boques de reg per a incendis.

* Conservar la zona de protecció perimetral (25 metres d'ample) i les parcel·les sense edificar netes de vegetació seca i morta i de qualsevol residu que pugui afavorir la propagació del foc.

* S'ha de tenir previst un pla d'autoprotecció (PAU), conegut i assajat per tots, per a emergències en cas d'incendis forestals, integrat al pla d'actuació municipal.

 

Mesures de prevenció a les parcel·les

* Retirar les branques que es projectin sobre la teulada o estiguin prop de la xemeneia.

* Cal tenir a mà eines que puguin ser útils en cas d'incendis.

* Cal tenir una bomba portàtil de gasolina amb una mànega de succió que permeti la utilització de l'aigua de la piscina o la bassa en el cas que falli la pressió de l'aigua i l'electricitat.

 

 

MESURES D'ACTUACIÓ DURANT L'EPISODI

(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministère de l'Aménagement du Territoire et de l'Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

SI ESTÀ A L'EXTERIOR

* Avisi immediatament els Bombers, Serveis Forestals o autoritats si es veu una columna de foc o un incendi forestal.

* Allunyi's de l'incendi per les zones laterals cap a on hi hagi menys vegetació.

* Camini sempre en direcció contrària a la direcció del vent.

* No vagi muntanya amunt quan el foc ascendeixi per ella.

* Si va amb cotxe no es mogui. El risc de que exploti és inferior al de ser cremat per les flames o ofegat pel fum.

* Si és possible faci una cavitat en el terra on es pugui refugiar i cobreixi's el cap i el cos amb una manta o tovalla, millor si està mullada.

 

SI ESTÀ DINS DE CASA

* Evacuar la casa és una mesura de prevenció que adopten les forces i els cossos de seguretat. Si li sol·liciten l'abandó de la casa, ha de fer-lo tan aviat com li sigui possible, amb calma i de manera ordenada.

Si no hi ha temps d'abandonar la casa, seguir els següents consells:

* Intenti comunicar la seua situació a les autoritats.

* Retiri tots els objectes combustibles, incloent mobles de jardí, dels voltants de la casa.

* Tanqui's hermèticament.

* Desconnecti els subministraments de butà, gas natural, gasoil, etc.

* Òmpligui d'aigua les banyeres, les piles de la cuina i altres recipients.

* Vesteixi's amb roba de cotó, pantalons llargs, botes, camisa de mànega llarga, mocador i ulleres de protecció.

* Mulli amb aigua la roba que porta posada.

* Deixi's els documents i els objectes importants dins el cotxe, al garatge, amb les portes tancades, per si hagués de fugir. 

* Desconnecti l'obertura automàtica de la porta del garatge.

* Si hi ha temps, llevi les cortines.

(Veure consells d'autoprotecció del pla Infocat ( Pla de Protecció Civil d'Emergències per incendis forestals a Catalunya) en l'annex I)

 

MODES D'INTERVENCIÓ (DURANT ELS INCENDIS)

COM S'INTERVÉ A UN INCENDI. Regles generals

L'extinció d'un incendi es basa en l'eliminació d'un dels tres factors imprescindibles perquè hi hagi combustió (calor, oxigen i combustible):

  • Disminuint la calor: tirant aigua.

  • Retirant l'oxigen: tapant la llenya amb terra o aigua.

  • Retirant el combustible: retirant la llenya, creant tallafocs,…

A banda d'aquestes normes hi ha diferents estratègies contra un incendi depenent de com es desenvolupe. Totes elles busquen la creació d'una franja sense vegetació. Una d'elles, que implica cert risc, és la del “foc contra foc” i consisteix a provocar un incendi que viatge en direcció cap al foc principal. D'aquesta manera, a mesura que el foc principal avança es troba una zona ja cremada i s'extingeix. Aquesta estratègia necessita un gran control i unes condicions meteorològiques i de terreny determinades per evitar que el foc provocat s'escapi.

 

PLANS D'ACTUACIÓ IMMEDIATA DE L'ADMINISTRACIÓ

A quasi totes les regions quan es detecta un incendi s'activa un Pla d'emergències per incendis forestals que porta a la mobilització dels equips de bombers, associacions de defensa forestal i altres agents implicats.

A títol d'exemple, en el cas de Catalunya s'activa el Pla de Protecció Civil d'Emergències per incendis forestals a Catalunya ( INFOCAT ). Aquest Pla va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el 29 de setembre de 1994 i defineix les línies d'actuació de totes les administracions i els cossos de seguretat que intervenen a un incendi forestal.

L'objecte del Pla INFOCAT és establir els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats públiques o privades per fer front a les emergències d'una certa importància produïdes pels incendis forestals, dins l'àmbit territorial de Catalunya.

(Més informació a l'annex I)

 

MESURES CORRECTORES

Hi ha diverses mesures correctores que es poden adoptar. És necessari un estudi acurat per a determinar quin és la més correcta ja que depén de molts factors tant biològics com econòmics, paisatgístics,… Algunes mesures que es poden aplicar:

  • No intervenir.

  • Mesures destinades a reduir l'erosió.

  • Mesures per a afavorir la regeneració de la vegetació.

  • Mesures destinades a afavorir la recuperació de la fauna.

  • Mesures per a reduir l'impacte econòmic i social.