| DEFINICIONS
Quan la velocitat del vent és molt alta es parla de temporal de vent. Els huracans i els tornados, encara que també estan relacionats amb la velocitat del vent, tenen unes característiques diferents. Segons la velocitat del vent el temporal té una intensitat diferent:
Temporal
(temporal (es.), coup de vent (fr.), burrasca (it.), gale (en.) )
Vent de força 8, amb una velocitat entre 17,2 i 20,7 m/s.
Temporal fort
(temporal fuerte (es.), fort coup de vent (fr.), burrasca forte (it.), strong gale (en.) )
Vent de força 9, amb una velocitat entre 20,8 i 24,4 m/s.
Temporal molt fort
(temporal duro (es.), tempète (fr.), tempesta (it.), store(en.) )
Vent de força 10, amb una velocitat entre 24,5 i 28,4 m/s.
Temporal violent
(temporal muy duro (es.), violent tempête (fr.), tempesta violenta (it.), violent storm (en.) )
Vent de força 11, amb una velocitat entre 28,5 i 32,6 m/s.
CARACTERÍSTIQUES
Es podria definir el vent com aire que es mou d'un lloc a un altre a causa de variacions de pressió a l'atmosfera. Aquests canvis de pressió solen ser conseqüència de canvis de temperatura (per exemple el fenomen de la brisa marina i la terrestre), el pas d'un front o la generació de borrasques.
Si la Terra estigués quieta els vents a l’hora de circular es limitarien a seguir el gradient de pressió, tal com faria una pilota per un tobogan, dirigint-sede les altes pressions a les baixes. Però a causa del moviment de rotació es produeix l'efecte Coriolis, que produeix una curvatura del flux d'aire cap a la dreta de la direcció del seu moviment a l'hemisferi nord i cap a l'esquerra a l'hemisferi sud.
Hi ha una sèrie de vents constants com els Alisis o els vents de l'oest. Això es deu al fet que la forma de la Terra, la distribució dels oceans i dels continents determinen que hi hagi zones d'altes pressions i altres de baixes pressions. Com l'aire circula de les zones d'altes pressions cap a les de baixa pressió (amb una certa desviació a causa de l'efecte de Coriolis) aquest aire es converteix en vent.
TIPOLOGIA (TIPUS DE TEMPORALS DE VENT A L'ÀREA MEDITERRÀNIA)
-
Llevant: El temporal de vent de llevant sol afectar principalment a les zones costeres de Catalunya i València i a les Illes Balears, al mar d'Alborà i a l'estret. És un vent fred i humit, segons l'època de l'any i la situació en altura pot provocar nevades en cota zero. Les ratxes de vent han arribat als 198 km/h en 1960. El principal problema és l'estat de la mar, ja que s'alça un fort onatge, provoca molts danys en ports i platges. Al febrer de 1948 un temporal de llevant destruí 50m d'escullera del port de Barcelona.
-
Tramuntanada.- La tramuntana és un vent sec i fred del nord que bufa sobre les costes de Balears i Catalunya. Pot durar diversos dies amb vents molt seguits amb ratxes de més de 100 km/h. Altera considerablement l'estat de la mar al Golf de Lleó i a les Illes Balears.
-
Ponent.- Aquest és un vent sec de l'oest. Bufa a València i a Catalunya. És un vent molt sec i càlid. En situacions d'estiu ajuda a la propagació dels incendis. Bufa amb molta força a la vall de l'Ebre. Sol provocar la caiguda d'alguna teulada, bolcades de camions,……
La freqüència dels temporals de vent és relativament elevada. Als últims 10 anys, des del 1994 fins al 2003 s'han produït més de 25 temporals de vent a Catalunya, és a dir, una mitja de 3 per any.(Ref. premsa)
MESURAMENT I AVALUACIÓ
La direcció del vent es pot mesurar gràcies a la penell. El nom del vent correspon a la direcció de la qual ve el vent (per exemple, un NE significa que l'angle que forma la direcció del vent amb el Nord és de 45º i el vent va de NE cap al Sud-oest). La velocitat del vent es mesura amb l'anemòmetre. Les unitats de velocitat són m/s, km/h i nucs.
L'escala de Beaufort és l'escala dels nivells de força del vent, segons la seva velocitat, w, en Km/hora. Presenta 13 nivells de força F, des del nivell 0 (calma) fins al nivell 12 (huracà). A la següent taula es mostren els vents forts, que igualen o superen el nivell de força 8 de l'escala:
Força |
Definició |
Nucs |
m/s |
Km/h |
Efectes en terra |
Efectes a la mar |
8 |
TEMPORAL (Dur) |
34-40 |
17,2-20,7 |
62-74 |
Es trenquen les branques primes dels arbres. Generalment no es pot caminar contra el vent. |
Onades d'altura mitja i més allargades. De les crestes es desprenen alguns rouassos en forma de remolins. La bromera és arrossegada en núvols blancs. |
9 |
TEMPORAL FORT
(Molt dur) |
41-47 |
20,8-24,4 |
75-88 |
Ocorren desperfectes a les parts eixents dels edificis, caient xemeneies i alçant teulades. |
Onades grosses: la bromera és arrossegada en capes espesses. Les crestes de les onades comencen a trencar. Els rouassos dificulten la visibilitat. |
10 |
TEMPORAL MOLT FORT
(Temporal) |
48-55 |
24,5-28,4 |
89-102 |
S'observa rara vegada. Arranca arbres i ocasiona danys de consideració als edificis. |
Onades molt grosses amb crestes emplomallades. La bromera s'aglomera en grans bancs, sent arrossegada pel vent en forma d'espessos solcs blancs. En el seu conjunt la superfície del mar sembla blanca. La visibilitat es redueix |
11 |
TEMPORAL VIOLENT
(Borrasca) |
56-63 |
28,5-32,6 |
103-117 |
Observada molt rara vegada. Ocasiona destrosses per tot arreu. |
Onades excepcionalment grans (els vaixells de petit i mitjà tonatge poden perdre's de vista). La mar està completament coberta de bancs de bromera blanca estesa en la direcció del vent. Es redueix encara més la visibilitat. |
12 |
TEMPORAL HURACANAT
(Huracà) |
64-71 |
32,7-36,9 |
>118 |
L'aire està ple de bromera i de rouassos. |
La mar està completament blanca a causa dels bancs de bromera. La visibilitat és molt reduïda. |
MESURES PREVENTIVES
LLINDARS D'ALERTA
S'ha considerat aquell llindar que provoca danys tals com caiguda d'arbres i cornises, alteracions a les xarxes de transport, desastres a l'agricultura o, en casos extrems, pèrdua de vides humanes. Com aquests danys solen ser conseqüència de cops de vent els llindars no es refereixen al vent mitjà sinó únicament a la ratxa màxima de vent.
Com a les nevades, hi ha zones més acostumades al vent, i per tant més preparades. Per a aquestes zones el llindar és diferent. Al cas d'Espanya, aquestes zones són Galícia (a excepció de la província d’Orense i interior de la de Lugo), Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó, el nord-est de la província de Girona, el sud de la província de Tarragona, la Comunitat Valenciana, Múrcia i el sud de la província de Cadis. El llindar de ratxa màxima per a aquestes zones és de: 90 Km/h
Per a la resta del territori nacional el llindar serà de: 75 Km/h
MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT ELS TEMPORALS DE VENT
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministère de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
* Allunyi's de les platges i altres llocs baixos que puguin ser arrossegats pel mar o els rius.
* Asseguri portes i finestres, especialment les exteriors.
* Obri una de les finestres o portes de casa seva, del costat oposat a què bufa el vent, per a equilibrar pressions.
* Guardi tots els objectes que puguin ser portats pel vent com tendals, testos, mobles, etc., ja que poden convertir-se en armes destructives durant el vendaval.
* No es protegeixi del vent en zones pròximes a murs, tàpies o arbres.
* No surti de casa seva o refugi durant el vendaval, pel perill de despreniment de cornises o altres materials.
* Si treballa a un edifici d'oficines, dirigeixi's al soterrani o algun corredor interior del pis de sota.
* No viatgi, perquè estarà en perill de ser atrapat per enderrocs despresos, arrossegats pel vent, trobar carreteres inundades, etc.
* Si es troba viatjant no es quedi dins del cotxe, refugiï’s en lloc segur.
* No toqui cables ni pals del línia elèctrica.
* Faci reserva d'aigua potable així com de llanterna i un equip de ràdio amb piles de recanvi per a tots dos.
MESURES D'ACTUACIÓ DURANT ELS TEMPORALS DE VENT
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministère de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
* A l'exterior eviti caminar prop de murs i cornises o arbres que puguin caure.
* Allunyi's d'edificis en estat ruïnós.
* Si no pot evitar agafar el cotxe, vagi amb compte amb la possible presència d'objectesa la carretera.
* Allunyi's de zones pròximes a la costa, una forta onada podria ocasionar un accident. |