SEQUERA

DEFINICIONS

sequía (es.), sécheresse (fr.), siccità (it.) drought (en.)

Situació de dèficit hídric del sòl tal que les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes.

Es parla de sequera quan aquesta situació de baixa precipitació no forma part del clima de la zona i quan dura un temps prou llarg com per a causar impacte.

DEFINICIONS VINCULADES

Cal diferenciar entre la sequera i l'aridesa. L'aridesa es dóna amb una mitjana baixa de precipitacions o d'aigua natural disponible, és una característica permanent. A aquest cas la falta de pluges sí que forma part del clima de la zona. Solen ser regions amb poques pluges i altes temperatures.

Un altre procés relacionat però que no hem de confondre és la desertització. La desertització és el procés pel qual les terres productives àrides i semiàrides es converteixen en econòmicament improductives. Hi ha diferents factors que la produeixen com un excessiu cultiu, el pasturatge intensiu o la tala indiscriminada de boscos.

L'evapotranspiració ésla quantitat d'aigua que transpiren les plantes i s'evapora des del sòl, superfícies d'aigua, gel o neu o des de les superfícies d'intercepció de les plantes.

 

CARACTERÍSTIQUES

TIPOLOGIA

  • Es defineix la sequera climàtica com la baixa precipitació durant un període de temps prou llarg.

  • La sequera hidrològica es refereix a la falta de recursos hídrics

  • La sequera agrària és la falta d'aigua aprofitable per les plantes cultivades. La sequera agrària es defineix calculant la disponibilitat de l'aigua del sòl per les plantes i els animals. Normalment es mesura observant els efectes de la falta d'aigua en termes de pèrdues econòmiques pels agricultors.

 

MESURAMENT I AVALUACIÓ

En la sequera, el principal factor determinant és la precipitació, no obstant això és necessari, a l'hora de mesurar la sequera, tenir en compte altres factors:

  • els nivells dels cursos fluvials

  • la humitat del sòl

  • les aigües subterrànies

 

Segons la zona, es defineix de forma diferent. Per exemple, la següent és la proposta de la British Rainfall Organization (1936) per a països occidentals situats en zones plujoses:

  • Sequera absoluta: període de 15 dies consecutius durant els quals la precipitació registrada és inferior o igual a 0,25 mm/dia

  • Sequera parcial: període de 29 dies amb una precipitació mitja inferior o igual als 0,25 mm/dia

  • Temps sec: període de 15 dies consecutius amb precipitacions que no superen 1 mm/dia

A Espanya, l'Institut Nacional de Meteorologia utilitza el mètode de Gibbs amb el qual es caracteritzen les precipitacions comparant-les amb els percentils de la sèrie, si bé per a la seva utilització s'han adoptat els quintils. A partir dels valors dels quintils de la sèrie es calculen els índexs de freqüència. Amb aquests índexs es podrà definir si un mes, una estació o un any ha estat sec o molt sec:

  • Molt sec: freqüència de la precipitació inferior a 0,20 (la precipitació registrada es troba a l'interval corresponent al 20 % dels anys més secs)

  • Sec:freqüència de la precipitació entre 0,20 i 0,40 (la precipitació registrada és igual o superior al 20% dels més secs i inferior al 40% dels anys més secs)

Una altra forma molt senzilla de veure quin tipus de període es tracta consisteix a calcular un índex de pluviositat obtingut a partir dela relació entre la precipitació del període a estudiar i els valors considerats normals per a aqueix mateix període i calculats per a un llarg temps. Si la relació resulta menor de la unitat es tractarà d'un període sec.

Finalment hi ha altres índexs de sequera que tenen en compte més paràmetres, com el de l'evapotranspiració. Aquest és el cas, per exemple, de l'Índex de Severitat de Sequera de Palmer (PDSI), usat als EE.UU. S'obté a partir de les diferències de pes acumulades entre precipitació real i quantitat que es calcula que es requereix per a l'evapotranspiració, la recarrega del sòl i l’escolament. Té en compte els efectes de persistència de les situacions de sequera. Els llindars són els següents:

  • PDSI >=4 extremadament humit

  • PDSI<= -4 extremadament sec

 

 

MESURES PREVENTIVES

LLINDARS D'ALERTA

S'ha de tenir en compte que la incidència d'un període sec en una zona acostumada a baixes precipitacions no és la mateixa que per a una zona amb un clima més humit.Es podria establir un llindar qualitatiu, que seria un llindar molt dinàmic i variable ja que depèn de la demanda d'aigua que tingui la zona en un moment determinat. Per aquesta raó s'haurà d'establir un llindar per a cada situació i lloc.

Pera establir-lo es té en compte:

  • Entrades:
    • Precipitació
    • Altres aportacions com a transvasaments, depuradores…
  • Eixides:
    • Consum per grans usuaris (abastiments municipals, reg agrícola, indústries, camps de golf, altres)
    • Consums d'altres usuaris

Segons Protecció Civil hi ha quatre situacions possibles:

  1. Situació normal amb previsió a passar a situació blava (la b) en un termini comprés entre 10 i 20 dies

  2. Situació en què es requereixen mesures de reducció de subministrament d'aigua a la població sobre el consum normal i s'estableixen controls sanitaris.

  3. Situació en què s'estableixen immediatament restriccions d'abastiment d'aigua del 50% sobre el consum normal, com a mínim, i controls sanitaris de prevenció d'epidèmies, tant per a la població com per a la ramaderia.

  4. Situació que obliga al subministrament d'aigua per mitjà de recursos aliens a les localitats afectades, adoptant mesures sanitàries sobre la població i la ramaderia

 

 

ASPECTES LEGISLATIUS

 

Les situacions anteriorment descrites, no obstant, potser ja no tinguin vigència.

En el Pla Especial d'Emergències per Sequera, sobre accions coordinades de Protecció Civil (BOE núm.161 7/7/1983) no es defineixen les situacions de sequera però s'estableix l'obligació de realitzar els Plans. És a aquests Plans on apareixen aquestes situacions.

Les sequeres són abordades per cada Comunitat Autònoma al seu corresponent Pla Territorial. El Sistema d'Alertes de Fenòmens Meteorològics Adversos vigent a l'actualitat no contempla les sequeres.

Actualment el desenvolupament i la implantació d'infraestructures d'abastiment d'aigua potable (canalitzacions, depuradores, desaladores, transvasaments, etc.) asseguren pràcticament al 100 % l'abastiment a la població i per tant ja no cal aplicar aquests plans de sequera.

 

MESURES DE PROTECCIÓ

Riscos que implica la sequera per a la població (segons Protecció Civil):

  • Falta d'aigua potable i de reg

  • Propagació de malalties

  • Dessecació de terres i zones humides

  • Alteració de flora i fauna amb reducció de la producció agrícola

  • Poca disponibilitat d'aigua per a usos industrials

 

ACTUACIONS DAVANT LA SEQUERA:

 

1 Tradicionals

  • Rogatives pro pluja

  • Construcció de pous, aqüeductes i embassaments

 

2 Per a augmentar l'oferta de recursos existents

  • Transvasaments

  • Depuració d'aigües residuals

  • Sobreexplotació d'aqüífers

  • Desalació d'aigües marines i salobres continentals

  • Increment artificial de les precipitacions

 

3 Mesures d'aprofitament sostenible

  • Planificació racional dels usos agraris de l'aigua

  • Optimació de l'ús de l'aigua a espais urbans

  • Educació ambiental. Conscienciació de la població per a un ús racional als domicilis.

 

 

MESURES D'ACTUACIÓ DURANT LA SEQUERA

 

L'administració hidràulica estableix unes determinades mesures a prendre en situacions d'alerta (que es diferencien amb l'anterior classificació en què inclouen aspectes de gestió).

L'objectiu principal d'aquestes mesures ha de ser garantir en tot moment el suficient subministrament d'aigua a les àrees urbanes per a, com a mínim, un període de 12 mesos.

Les diverses mesures i actuacions implicades són coordinades i dirigides per “meses de sequera” que estan constituïdes per la Confederació Hidrogràfica junt amb administracions i usuaris interessats. L'administració hidràulica assumeix, en part, la responsabilitat de l'abastiment als principals nuclis urbans de les zones afectades, treballant amb les administracions locals que són les competents en situacions ordinàries.

A fi de gestionar l'aigua el millor possible l'administració porta a terme diferents tipus de mesures:

 

  • Les dirigides a aprofitar al màxim els recursos: inclou mesures com les campanyes d'educació per a l'ús eficient.

  • Les mesures de gestió de la demanda per vies no coercitives: ho són la promoció de cultius de baix consumhídric (gira-sol), la introducció de flora xerícola als jardins o les recàrregues econòmiques quan un nivell de consum és superat

  • Un tercer tipus són les mesures coercitives de gestió de la demanda que a grosso modo serien les restriccions obligatòries i la desviació de l'aigua destinada a altres usos cap al de consum.

  • Una quarta mesura inclou totes aquelles destinades a la reducció de les pèrdues reutilitzant aigua, per exemple.

  • I finalment estan les mesures que augmenta l'oferta amb l'ús d'aigua subterrània, desalació,…

 

RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de Protecció Civil, Espanya)

 

* Estalviï aigua.

* Revisi l'estat de les canonades i les aixetes per evitar pèrdues.

* Tanqui lleugerament les claus de pas per a disminuir el cabal d'aigua que surt per les aixetes.

* Emmagatzemi aigua i líquids substituïbles (aigües minerals, refrescos,…).

* Consumeixi el mínim d’aigua quan netegi la casa o renti els plats,…

* Només utilitzi la rentadora o el rentaplats quan estigui completa la càrrega. Procuri recuperar la seva aigua i empri-la en usos que no suposin un possible contagi.

* Utilitzi la cisterna del lavabo només per motius imprescindibles. Pot introduir botelles o similars a la cisterna per a reduir la seva capacitat i estalviar consum.

* És preferible dutxar-se a banyar-se, i en dutxar-se només obrir l'aixeta per eliminar el sabó.

* Eviti els exercicis físics que produeixin gran fatiga i sudoració.

* Controli's els ulls perquè poden veure's afectats per una atmosfera seca.

* Si l'aigua que consumeix no és controlada o està embotellada deurà bullir-la durant quinze minuts abans de beure-la.

* Vigili el perfecte estat de conservació i higiene dels aliments

* L'aigua del lavabo, de la vaixella i dels utensilis de cuina ha de ser tan segura com la beguda.

* No es banyi en llocs on l'aigua pugui estar contaminada.

* Ha d'intensificar-se la cloració en piscines i llocs proclius a sofrir contaminació.