| DEFINICIONS
ola de frío (es.), vague de froid (fr.), ondata doní freddo(it.),cold wave (en.)
Fenomen pel qual la temperatura de l'aire experimenta una disminució considerable provocada per la invasió d'una massa d'aire fred.
CARACTERÍSTIQUES
És una situació atmosfèrica que produeix unes temperatures extremadament baixes en relació amb la mitjana de l'època i que sol durar més d'un dia. Es formen per invasió de masses d'aire molt fred. La seva extensió pot ser de centenars o milers de quilòmetres quadrats.
TIPOLOGIA
Les masses d'aire que poden produir onades de fred es poden classificar en dos tipus segons on es formen:
-Masses d'aire àrtic i antàrtic o siberianes
Són les més fortes.
S'originen a les proximitats dels pols, sobre les aigües gelades de l'oceà Àrtic i els casquets de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida. Es caracteritzen per les seves baixes temperatures i un baix contingut d'humitat. Per aquesta raó, la nebulositat és escassa i hi ha poca probabilitat de pluges. Són masses d'aire molt estables. A mesura que es traslladen cap a les latituds més baixes es transformen depenent de les zones per on passen. Quan la seva trajectòria és continental, experimenten pocs canvis i no ocasionen grans nevades. Però, altres, com les que afecten Europa occidental a finals d'hivern o inici de primavera, s'inestabilizten quan passen sobre l'oceà Atlàntic provocant grans nevades i forts descensos de la temperatura.
L’origen de l'aire àrtic marítim procedeix de l'oceà glacial àrtic, més enllà del braç de mar comprés entre Islàndia i Escandinàvia.
L’origen de l'aire àrtic continental se situa a la Rússia europea al nord d'Escandinàvia. És la més freda i més seca. És la massa siberiana típica.
-Masses d'aire polar
Tenen menys intensitat.
Aquestes no es formen als pols sinó a zones allunyades d'aquestes situades entre els 55 i 70 graus de latitud. Són fredes, seques i d'estratificació estable perquè es formen a les regions d'altes pressions de l'interior d'Àsia central i Canadà. Aquestes masses, en el seu viatge cap al Sud, si es desplacen sobre regions terrestres molt càlides, augmenten la seva temperatura i s'inestabilitzen, donant lloc a la formació de núvols però no plou ja que mantenen la mateixa humitat que tenien a l'origen. Però si es desplacen sobre l'oceà Atlàntic o Pacífic la massa sofreix més canvis. L'aire que a l'inici era sec pot carregar-se d'humitat. En contacte amb aigües fresques es formen bancs de boira o núvols estratiformes que desprenen dèbils pluges. Però en contacte amb zones més càlides, la capa d'aire inferior de la massa es va calfant, la qual cosa genera moviments dins de la massa donant lloc a núvols cumuliformes i precipitacions de tipus tempestuós.
L'aire polar marítim procedeix de l'atlàntic septentrional i alimenta al sector posterior de les borrasques frontals.
L'aire polar continental naix a Europa central i occidental.
MESURAMENT I AVALUACIÓ
És de tots conegut que la temperatura es mesura mitjançant termòmetres. L'escala més estesa entre la població és l’escala centígrada, si bé als EE.UU. encara es manté l'ús de l'escala Fahrenheit. Una tercera escala, usada sobretot pels científics, és l'escala Kelvin (0ºC són 273,15º Kelvin).
MESURES PREVENTIVES
LLINDARS D'ALERTA
A aquest fenomen hi ha un important component subjectiu. Hi ha certa complicació per a l'establiment dels llindars.
A Espanya es consideren els següents:
·Descens de almenys 6ºC en 24 hores. Depèn de la zona que es tracte, la temperatura mínima haurà de ser una o una altra:
-
Temperatura mínima aconseguint un llindar de 0ºC al litoral de la Península,de Balears, Ceuta i Melilla.
-
Temperatura mínima aconseguint un llindar comprés entre 0ºC i els –5ºC a les zones l'altitud de les quals es trobi entre el nivell del mar i els 200 m.
-
Temperatura mínima aconseguint un llindar comprés entre -5ºC i els –10ºC a les zones l'altitud de les quals es trobi entre els 200 i els 800 m.
-
Temperatura mínima aconseguint un llindar inferior a -10ºC a les zones l'altitud de les quals es trobi compresa entre els 800 i els 1200 m.
Per a altituds superiors, igual que amb les nevades, no s'estableixen llindars ja que se suposa que la població ja està acostumada o ben no són zones poblades.
MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT LESONADES DE FRED
La mortalitat és d’un 15% major a un dia d'hivern que a l'estiu, al contrari, la mortalitat als períodes de fred intens és menor que als d'onada de calor. La hipotèrmia succeeix quan la temperatura central del cos disminueix per davall de 35ºC
Població amb risc de sofrir-la: vells, nadons, alcohòlics, persones amb certes medicacions, persones mal alimentades i les que viuen a hàbitats en males condicions.
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministère de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
* Emmagatzemi aliments i combustibles. Calculi les quantitats necessàries per a un període d'aïllament d'una setmana.
* Prepari una farmaciola de primers auxilis i aquells medicaments que usin permanentment o esporàdicament tots o algun dels membres de la unitat familiar.
* Faci’s amb roba i calçat adequat per a aquestes contingències.
* Controli tots aquells punts per on hagi contacte amb l'exterior: tancaments de finestres, portes, etc.
* Revisi teulades i baixades d'aigua.
* Les calefaccions amb circuit tancat hauran d'estar proveïdes d'anticongelant.
* Si la calefacció no es va a fer servir o està avariada, procuri que el circuit d'aigua no tingui molta pressió.
* Si viu a una zona rural propensa a restar aïllada a les èpoques de neu, és necessari:
otenir a mà una estufa i cuina de càmping;
otenir emmagatzemats productes d'alimentació.
Abans d'anar a la muntanya:
* Informi's de la meteorologia de la zona de destí
* A l'hora de planificar una excursió per la muntanya triï un nivell de dificultat adequat segons la preparació de les persones que vinguin.
* Informi's de la localització dels refugis
* Conegui els riscos propis de la muntanya
MESURES D'ACTUACIÓ DURANT UNA ONADA DE FRED
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protecció Civil Espanya; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministère de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
SI ÉS A CASA
* Posi atenció a les emissores locals de ràdio o TV per a obtenir informació de l'Institut Meteorològic o de Protecció Civil.
* Només faci servir el telèfon per a crides d'urgència.
* Ha de consumir econòmicament els queviures i material de calefacció.
* Ha de disposar de ràdio amb piles suficients per a estar informat de l'evolució del temps. Tingui a mà veles, llanternes i piles carregades i seques.
* Atenció amb les estufes de carbó, elèctriques i de gas, procurant que no estiguin pròximes a cortines. Atenció als jocs dels menuts a les seves zones immediates.
* Prengui precaucions per evitar l'enverinament produït per brasers o estufes de llenya, carbó o gas en llocs tancats sense renovació d'aire. Tingui a mà un extintor davant de la possibilitat d'incendi i instrueixi's sobre el seu maneig.
* Desconnecti tots els aparells elèctrics que no siguin necessaris.
* Mantingui una aixeta lleugerament oberta a casa, a fi d'evitar la ruptura per congelació de les canonades.
SI ÉS A L'EXTERIOR
* El perill extrem es produeix quan hi ha rufaga, ja que hi ha una combinació d'aire fred, nevades i forts vents, reduint la visibilitat al mínim; conseqüentment, eviti les sortides o desplaçaments a aquests casos.
* Posi atenció a les emissores locals de ràdio o TV per a obtenir informació de l'Institut Meteorològic o de Protecció Civil.
* Si passa molt de temps a l'exterior porti diverses peces lleugeres i càlides superposades, abans que una sola peça de teixit gros.
* Les manyoples proporcionen més calor que els guants.
* Eviti l'entrada d'aire extremadament fred als pulmons. Protegeixi's rostre i cap.
* Les persones d'avançada edat no convé que surtin al carrer si no cal.
* El fred exerceix sobre el cor una tensió extra. Si es realitzen exercicis físics excessius existeix el risc de sofrir un atac cardíac o danyar en excés el seu organisme; procuri evitar-lo.
* No propagui rumors o informes exagerats sobre la "situació".
SI VA AMB COTXE
* Eviti el viatge sempre que no sigui necessari.
* Procuri no viatjar sol. Utilitzi, a ser possible, transport públic.
* A ser possible disposi d'un telèfon mòbil.
* Si va a iniciar un viatge porti al seu cotxe ràdio, pala, corda, una llanterna i roba d'abric. També algun aliment ric en calories (xocolata, fruits secs,.....).
* Informi's a través de l'Institut deMeteorologia, Protecció Civil o el telèfon de la Direcció General de Tràfic dels riscos d'incidències a les zones on va a desplaçar-se.
* A través d'emissores de ràdio locals poden arribar-li instruccions sobre possibles gelades o nevades. Mantingui el contacte amb elles.
* Conegui abans d'eixir de viatge on es troben els llocs de refugi (albergs, hotels de carreteres, pobles, etc.).
* Eviti conduir de nit. Els perills són més difícils de detectar.
* Revisi els frens, pneumàtics i sistemes d'enllumenat. Porti el dipòsit de gasolina ple, omplint-lo cada 100 Km.
* Canviï el líquid anticongelant i verifiqui les bugies.
* Si el temporal li sorprèn dins del cotxe i lluny d'un poble, ha de romandre dins d'ell. El cotxe ens resguardarà en cas de rufaga. Si manté el cotxe en marxa amb la calefacció posada, deixi una finestreta entreoberta per a renovar l'aire i evitar possibles intoxicacions o enverinaments. Deixi algun mocador penjat de l'antena per a cridar l'atenció.
* Mantingui net de neu el tub d’escapament.
* Posi les cadenes al cotxe, en presència de gel o neu dura.
* No realitzi canvis bruscos de direcció. Utilitzi marxes curtes.
* No utilitzi les marques deixades per altres vehicles. És millor avançar per neu "verge".
* En cas de gel ha de procurar que un costat del cotxe xafi neu "verge".
* Si entra a una zona de gels no xafi el fre. Deixi que el vehicle creui la zona per la seva pròpia inèrcia. |