Riscos - Allaus

DEFINICIONS

alud (es.), avalanches (fr.), valanghe (it.), avalanche (en)

Una allau és una massa de neu en moviment, apreciable a simple vista i de dimensions significatives.

S'entén per allau el despreniment d'una massa de neu, de dimensions i recorregut variables, per un pendent avall.

Segons el grau de cohesió i l'estat físic de la neu, el tipus d'allau serà diferent. Les allaus es produeixen tant a l'hivern com a la primavera. A la primavera són més freqüents a la vessant sud de la muntanya, a causa de l'augment de temperatura per estar més temps exposada al sol.

DEFINICIONS VINCULADES

Mantell Nival:

Les diferents nevades que es produeixen al llarg de l'hivern donen lloc al mantell nival. En dipositar-se al sòl la neu va formant capes amb les diferents nevades que s'han donat. A mesura que passa el temps i varien les condicions meteorològiques els cristalls de neu de cada nevada es van transformant (en forma, mesures i unió entre els cristalls). Per tot això el mantell és una composició de capes de neu cada una amb unes característiques pròpies.

CARACTERÍSTIQUES

TIPOLOGIA

Una classificació senzilla és la que diferencia els tres tipus següents:

Allaus de neu recent:
Es produeix durant o poc després d'intenses nevades. El desencadenament d'una allau de neu recent es produeix a causa d'una pèrdua de cohesió de la capa superficial per sobrecàrrega o per un augment de la temperatura durant o poc després de la nevada. Són allaus molt temudes per les altes velocitats de desplaçament que aconsegueixen (fins a 300 Km/h). Açò els confereix un gran poder destructiu.

Allaus de placa:
Es produeixen per l'existència de discontinuïtats dins del mantell nival. El resultat és el lliscament de les capes superiors, que aparentment poden semblar estables, per damunt d'una capa de baixa cohesió o una superfície de regel. Un cas particular són les plaques de vent, capes dures i fràgils formades per l'acumulació de la neu transportada pel vent a les zones situades generalment a sotavent. La fragilitat de les plaques i la desunió amb les capes inferiors fan que actuïn com a trampes per als excursionistes i esquiadors, la sobrecàrrega dels quals, en passar-hi per damunt, actua com a desencadenant de l'allau.

Allaus de fusió:
Són degudes a la fusió del mantell nival, quan la temperatura de l'aire augmenta notablement per sobre dels 0ºC o en cas de pluja. Són les típiques allaus de primavera, tal vegada les més conegudes, encara que a vegades es poden produir a l’hivern en períodes de calor. La neu és humida i feixuga.La velocitat de lliscament és lenta, però no per això deixen de ser perilloses. De vegades, pot arribar a lliscar tot el gruix del mantell fins al sòl, arrossegant fang, roques, arbres, matolls, etc. Aquests són les allaus de fons.

Les allaus de placa són les que provoquen més accidents: el 70 % dels accidents són deguts a plaques de vent (dades de les temporades 86-87 a 96-97).

CAUSES

Absència o disminució de la cohesió de la neu
Existència de superfícies de lliscament entre les capes
Sobrecàrrega externa (per exemple, el pas d'una persona)

MESURAMENT I AVALUACIÓ

Hi ha una xarxa d'observadors nivo-meteorològics constituïda per agents forestals, agents de reserves de caça, guardes de refugis, nivòlegs i estacions d'esquí. Aquesta xarxa es complementa ambun conjunt d'estacions nivo-meteorològiques automàtiques que permeten conèixer diferents condicions, fonamentals per a fer una correcta predicció. Les dades que arrepleguen són la velocitat del vent, la temperatura ihumitat de l'aire, la radiació solar incident, el grossor total de la neu i la temperatura de l'interior del mantell nival a diferents altures. Per altra banda, és fonamental la presa de dades corresponents a l'estratigrafia i resistència del mantell nival.

Grossors de neu:

El gruix total de neu és el gruix de neu en el sòl. La neu recent de les últimes 24h i 72h correspon a les nevades caigudes en les últimes 24h i 72h respectivament; indiquen, en general, el gruix de neu mínim que pot involucrar-se a una allau.

MESURES PREVENTIVES

LLINDARS D'ALERTA

Escala de perills d'allaus

Índexs de perill	Estabilitat del mantell nival	Probabilitat de desencadenament	Indicacions per a l'esquí fora de les pistes i recomanacions
1 Dèbil	En la majoria de les vessants el mantell nival està ben estabilitzat.	Excepcionalment, només poden desencadenar-se allaus en alguns pendents molt propicis (*) i, sobretot, a causa de fortes sobrecàrregues. De forma natural només poden desencadenar-se colades o petites allaus.	Les excursions i el descens amb esquís són possibles quasi sense restriccions.
2 Limitat	En alguns pendents (**) prou propicis a les allaus, el mantell només està moderadament estabilitzat. A la resta, està ben estabilitzat.	Es poden desencadenar allaus sobretot per sobrecàrregues fortes i en alguns pendents les característiques del qual es descriuen normalment al butlletí. No s'esperen eixides espontànies d'allaus de gran amplitud.	Les excursions han de realitzar-se amb prèvia planificació. Es recomana prudència a l'hora d'elegir els itineraris, evitant, en la mesura que es pugui, les vessants inclinades amb l'orientació i l'altitud que s'indiquin.
3 Notable	En nombrosos pendents (**) prou propicis, el mantell només està moderat o dèbilment estabilitzat.	Es poden desencadenar allaus fins i tot per sobrecàrregues dèbils i en nombrosos pendents les característiques dels quals es descriuen habitualment al butlletí. En certes situacions són possibles algunes eixides espontànies d'allaus de dimensions mitjanes i a vegades grans.	Han d'evitar-se les vessants inclinades a les orientacions i altituds que s'indiquin. Es requereix molta experiència i una gran capacitat d'apreciació del perill d'allaus.
4 Fort	En la majoria dels pendents (**) prou propicis a les allaus, el mantell nival està dèbilment estabilitzat.	Es poden desencadenar allaus fins i tot per sobrecàrregues dèbils a la majoria dels pendents prou propicis als mateixos. En certes situacions, són possibles nombroses eixides espontànies d'allaus de dimensions mitjanes i a vegades grans.	Les excursions han de limitar-se a les zones amb pendent moderat. És possible que la part baixa dels pendents estiguin igualment exposats al perill d'allaus.
5 Molt fort	Inestabilitat generalitzada del mantell nival.	S'esperen nombrosos i grans allaus originades espontàniament incloent zones amb pendents pocs propicis.	S'ha de renunciar a fer excursions.

(*) Pendents propicis a les allaus són aquells que reuneixen determinades condicions d'inclinació, configuració del terreny, proximitat de la cresta...
(**) Les característiques d'aquests pendents, generalment, estan precisades al butlletí: altitud, exposició, topografia...
(***) Sobrecàrrega forta: per exemple, esquiadors agrupats...
Sobrecàrrega dèbil: per exemple, esquiador o muntanyenc aïllat. L'expressió desencadenament d'allaus es refereix als provocats per una sobrecàrrega,
principalment per un o diversos esquiadors. L'expressió eixida espontània es refereix a les allaus originades sense acció externa.

MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT LESALLAUS

(Tret de les recomanacions de L’Institut Cartogràfic de Catalunya)

Defenses permanents:
Mesures de protecció fixes. Consisteixen en la instal·lació de tanques o estructures, les quals poden frenar o reduir una allau i provocar acumulacions de neu distintes a les originals amb l'objectiu d'evitar que es produeixi l'allau.
Defenses dinàmiques:
Consisteix en el llançament d'explosius amb un canó o en la seva col·locació a mà en zones estratègiques per a provocar allaus i fer disminuir els gruixos de neu.

RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de L’Institut Cartogràfic de Catalunya,Protecció Civil Espanya; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

Abans de realitzar l'eixida al camp ha de:

Consultar la predicció meteorològica i el butlletí de perill d'allaus. No iniciï l'eixida si l'índex de perill és superior a 3 en l'escala europea.
Adapti el recorregut a la situació de perill prevista.
Consulti les guies d'itineraris existents i consulti a persones que coneguin la zona (guardes de refugi,…)
L'excursió s'ha d'adaptar a les dimensions i característiques del grup i al material de què es disposa.
Ha d'informar del lloc i ruta al qual prevegi realitzar l'itinerari i anar acompanyat/a.
En sortir posi l'ARVA (Aparell de Recerca de Víctimes d'Allaus) en emissió encara que paregui que no hi hagi perill. Comprovi, abans de sortir, que els ARVA funcionin. Haurà de portar una pala i la sonda.
Prevegi el material necessari i tingui'l en un correcte estat de manteniment. Porti material de seguretat.
Realitzi una bona planificació de l'excursió: preveure l'itinerari, els horaris, el material necessari, l'alimentació i tingui contemplats els contratemps possibles.
Es recomana portar un mínim material i equipament per a la muntanya.

Una vegada al camp s'ha d'observar:

L'estat de la neu: en cas de nevades recents s'ha de saber que amb 30-40cm de neu recent el perill d'allaus es localitzen en els pendents més inclinats, i que amb 50-60cm el perill és generalitzat i es recomana no sortir a la muntanya. De totes maneres, factors com el vent, la temperatura de l'aire i la superfície de la neu vella poden fer que amb 10-20cm de neu recent una situació sigui crítica.
L'observació de caigudes espontànies d'allaus durant l'excursió és un important senyal d'alarma que no es pot despreciar.
En situacions de calor, fa falta controlar el gruix de capa superficial de neu humida. Com més humida sigui la neu, més probable són les allaus de fusió. Clavant el bastó podrem mesurar el gruix de la neu humida amb baixa cohesió.

S'han d'observar les característiques del terreny:

El pendent: La gran majoria d'allaus es produeixen entre els 30 i 45 graus d'inclinació, per tant s'ha de conèixer el valor aproximat del pendent on som.
L'orientació de la vessant: atenció amb les vessants situades a sotavent perquè són les zones on trobarem les plaques de vent. En cas de calor s'haurà d'evitar les vessants sud, és on es produiran amb més probabilitat les allaus de fusió.
El relleu: Atenció a les pales regulars i zones convexes. Un terreny ondulat evita la formació de grans allaus.
La vegetació: Mentre que un bosc dens és una zona segura, en un bosc calb es poden produir allaus.

L'observació del temps: el temps atmosfèric pot modificar ràpidament la situació.

Durant el recorregut:

Circuli sempre per zones segures:
- Dorsals i cornises, a fi d'evitar allaus procedents de zones superiors.
- Zones ventoses (situades a sobrevent), ja que sempre hi haurà menys neu.
- Zones de relleu ondulat abans que per zones de gran pendent.
- El bosc proporciona ancoratges al mantell. És preferible un bosc dens abans que un bosc clar.

Eviti les zones potencialment perilloses:
- Pendents més verticals de les vessants i zones convexes, on la tensió dins del mantell nival és major.
- Vessants de sotavent, sovint indicades per la presència de cornises (possibles plaques de ven.

En cas de senyals d'alarma:

Respectin una distància de seguretat (com a mínim 10m en l'ascens).
En cas de pujar o baixar ho fan per la línia de màxim pendent.
En el descens evitin caigudes.
Abans de creuar una vessant sospitosa busqui una ruta alternativa. Si no és possible faci-ho per la zona més alta possible d'un en un, mentre el grup espera en el lloc més segur. Tapi's el nas i la boca amb un mocador.

MESURES D'ACTUACIÓ DURANT UN ALLAU

RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de L’Institut Cartogràfic de Catalunya;Protecció Civil Espanya;Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

Mantingui la calma i intenti fugir pel lateral més pròxim en direcció diagonal i descendent.
Tanqui la boca perquè no s'omplí de neu.
Agarri's a qualsevol roca o arbre per a no ser arrossegat.
Alliberi's d'esquís, planxes o raquetes per evitar quedar-s’hi atrapat/a.
Si no troba agarrador, lluiti per a mantenir-s’hi a sobre a l'allau per mitjà de moviments natatoris contra l'onada i al mateix temps protegir-se el cap de les roques.
Si roman sepultat, és importantíssim adoptar forma de bola i tractar de sortir abans que l'allau es moderi, abans que es detingui a la vall, perquè s'endurirà en pocs minuts.
Per a respirar aire, desplaci la neu amb els braços i amb els genolls i intenti fer una cambra respiratòria.
Abans de moure's s'ha de saber en què posició es troba: faci gotejar la saliva pels llavis: si va cap al nas és que s'està boca per avall.
Si no pot eixir, no faci esforços inútils, mogui's el menys possible, respiri lentament i atengui l'ajuda.

Recerca d'una víctima

Immediatament els companys hauran de trobar la víctima el més ràpid possible. Es posaran tots els ARVA en recepció i, mentre un membre del grup dirigeix l'operació des de fora i vigila que no caiguin més allaus, els restants començaran la recerca a partir del punt de desaparició de la víctima, observant al mateix temps possibles indicis superficials.
No es pot perdre temps anant a buscar ajuda fins que hàgim localitzat la víctima.

És molt important practicar el rescat amb ARVA; si hi ha un accident no es pot improvisar.